Panorama

Per a altres significats, vegeu «Panorama (desambiguació)».

Un panorama (paraula formada del grec πᾶν "tot" + ὅραμα "vista") és qualsevol vista en angle ampli o representació d'un espai físic, ja sigui en pintura, dibuix, fotografia, pel·lícula/video o model tridimensional.^[1] El Panorama juntament amb el Diorama són una evolució lògica de la pintura emmarcada en quadres com a resultat de l'intent dels artistes de superar els límits de l'enquadrament: un objectiu que el llenguatge cinematogràfic assolirà de manera completa.^[2]

"L'espai del Panorama no era només contemplatiu, sinó que les seves representacions narraven un fet històric. Víktor Xklovsk planteja que l'estranyament de la visió del panorama es produeix quan es pot veure un esdeveniment quotidià des d'una perspectiva diferent mai abans experimentada. Bertolt Brecht, planteja que el estranyament es produeix quan l'observador no s'identifica amb allò representat, provocant una distància amb la qual s'obté un aprenentatge. Per tant, es vinculen dos estranyaments al Panorama: l'espacial i el narratiu. El estranyament espacial, és el que es genera a partir del canvi d'atmosfera, i així el observador pot (re) conèixer el seu context quotidià (la ciutat) des d'una nova perspectiva, en fa la representació del paisatge. El estranyament narratiu es vincula a la relació que té l'observador amb la representació, ja que a l distanciar-se del relat que jeu darrere de la imatge, és capaç de ser consent que allò representat és una abstracció amb la qual pot ser crític i obtenir un aprenentatge." ^[3]